Amb cent canons per banda

Recordes aquella Poesia EL PIRATA de José de Espronceda:
"Amb cent canons per banda ....... Etc"?
Doncs la següent poesia, que porta el mateix ritme mètric,
no és sobre aquest Pirata de Espronceda.
És sobre altres, perquè hi ha pirates i "pirates"

POEMA DEL GOVERN

Amb deu milions de vots
De penedits o ingenus
Van guanyar les eleccions
I van entrar en el govern
Uns pillos socialistes
Que es deien obrers
Sense tenir un sol call
A la punta dels dits

Gran enrenou entre la gent
Va causar l'esdeveniment
Hi va haver balls i xarangues
Entre la gent del poble.

Zapatero i els seus companys
Havien guanyat el duel
Al peu del puny florit
Van fer el seu jurament
Amb la rosa per testimoni
Els ministres van prometre
Donar treball, fer justícia
Predicar amb l'exemple

Van passar alguns mesos
I en arribar a l'any i mig
Les roses ja estaven seques
I les seves promeses van volar
Com fulles que porta el vent

Tot es va omplir de murris
Trepadors i morritort
Polítics sense gramàtica
Donjuanes de pa sucat amb oli

Golafre, escurabutxaques
Empassa càrrecs, s'empassa sous
I en menys que canta un gall
Ens van deixar mig en cuirs

Els carrers i places públiques
Els mercats i passejades
Es van omplir de xoriços
Robaperas, pispes
Tramposos, trapisondista
Lladregots i presos solts

La cort dels miracles
Va sortir del túnel del temps
I van tornar els captaires
Els aturats, els famolencs,
Per milers les prostitutes
Amb els seus xulos a l'aguait
Invertits, maricons
Guineus de pelatge nou

Ambulants de la droga
D'aquells que diuen "camells"
En calçons van pensionistes,
En pernils els obrers,
Empresaris en pilotes,
Contribuents en cuirs,
Els lladres al carrer,
Els ximples al Ministeri,
Els ministres a Mercedes,
Els electors a l'hort,
Indults a terroristes,
I guàrdies al cementiri.

l'absència

La por rutilant que va inundar les meues nines,
va ressonar en les entranyes de la nit marcida,
va fer volar les aus que nien en la meva ànima,
les va llançar cap als cels, com ona als vents.

A on van les aus durant la tempesta
quan el fred i la boira cobreixen tot al seu pas?
On gronxen seus fills? On entonen les seves cançons de bressol?
Sembla que els meus ulls ja no serveixen de res!?

A on van les aus, on pengen els seus nius?
¡Digues on els seus cants desperten l'esperança!?
doncs no és aquí en el meu pit, tampoc en la meva gola,
no es cap on han anat i em moro en nostàlgia.
Quan habiten endins i em enllumenen seus cants,
tot por s'escapa o es fon en la flama,
llavors victoriosos amb plomes renovades,
penetren l'ivori de l'arbre de la meva infància.

I la nit es lumina amb murmuris de plata,
en veure que com raïm de les branques més altes,
picotegen l'aurora perquè la pregària,
sigui escoltada en veus a la copa de la meva ànima.