diumenge, 5 de juny del 2011

l'absència

La por rutilant que va inundar les meues nines,
va ressonar en les entranyes de la nit marcida,
va fer volar les aus que nien en la meva ànima,
les va llançar cap als cels, com ona als vents.

A on van les aus durant la tempesta
quan el fred i la boira cobreixen tot al seu pas?
On gronxen seus fills? On entonen les seves cançons de bressol?
Sembla que els meus ulls ja no serveixen de res!?

A on van les aus, on pengen els seus nius?
¡Digues on els seus cants desperten l'esperança!?
doncs no és aquí en el meu pit, tampoc en la meva gola,
no es cap on han anat i em moro en nostàlgia.
Quan habiten endins i em enllumenen seus cants,
tot por s'escapa o es fon en la flama,
llavors victoriosos amb plomes renovades,
penetren l'ivori de l'arbre de la meva infància.

I la nit es lumina amb murmuris de plata,
en veure que com raïm de les branques més altes,
picotegen l'aurora perquè la pregària,
sigui escoltada en veus a la copa de la meva ànima.